el pantallazo, Associació Pantalla, Santa Coloma de Gramenet

En aques breu escrit intentarem apropar-nos a conceptes que pensem que constitueixen l'entrallat d'allò que considerem real. Mantenim que el relat és engendrador de fets, així com la concepció dels mateixos dóna lloc a la seva percepció. Les raons de l'anterior afrmació les formen una sèrie de consideracions. En primer lloc, tot fet (tangible) es recolza en una explicació. Per exemple, si veiem moures les fulles dels arbres arribem a concloure (en determinades circumpstàncies) que fà vent, basant-nos en un seguit de protocols cognitius (relat) que donen rao -estructuren- una percepció. De relats n'hi ha de moltes menes: religiosos, científics, esotèrics i tenen en comú, tots ells, la capacitat de formar el nostre sentit de la realitat. En segon lloc, entenem que tot el que ens afecta surgeix d'una relació, amb el propi cos i amb el d'altres i considerant la relació com raó estructural de la nostra existència (entesa l'existència com la condició de ser tangib...

En este breve escrito intentaremos aclarar si la diversidad observada en nuestras sociedades es una derivada de nuestra naturaleza -es decir, una naturalidad- o bien obedece a otras variables. Debemos tener en cuenta la universalidad de la diversidad, en cuanto a caracteres, capacidades y constituciones. Otras diversidades, como la de opinión o de opción (política, económica, etc.), son fruto de unas circunstancias culturales concretas. En este contexto, el hilo lógico del razonamiento nos conduce a entender la diversidad como una respuesta diferenciada a las necesidades de adaptación al medio. La diversidad de respuestas nos lleva a la conclusión de que ninguna de ellas es concluyente; es decir, todas presentan ventajas e inconvenientes. En el sentido del párrafo anterior, diversidad sería testimonio de inadaptación y dejaría en el aire la cuestión de si nuestra naturaleza contiene elementos que la hacen esencialmente inadaptable. Por un tema de necesidad de supervivencia, creemos que...

Entenem, des de l'Associació Pantalla, que la narració -i no cap altre factor- és la desencadenant de les situacions, en principi no desitjades, de fam i guerra. Mitjançant aquest curt escrit intentarem explicar el perqué. Definim fam com la insuficiència en la disponibilitat de recursos alimentaris. Definim guerra com la transformació de les diferències de criteri en conflicte i la seva exacerbació fins a considerar l'eliminació física del discrepant com a medi de fer prevaldre la propia opinió. Definim narració com la descripció de la realitat relacional entre l'individú o societat i el seu entorn que constitueix el rerafons d'emocions i concepcions que orienta la presa de decisions individuals i socials.  Tota narració es recolza en creences que desplacen la percepció directa de les situacions. Un cop instalada la creença en la persona i/o la societat, la mateixa actua com a font de versemblança i distorsiona el processament genuí de les informacions rebudes.  Creiem...

En esta breve entrada intentaremos definir estos tres conceptos, averiguar que perspectiva nos deparan ante las situaciones sobre las que se proyectan y conocer que efectos producen en el medio en el que actúan. Cuidar es el concepto que, más genéricamente, podríamos calificar de altruista. Es la manifestación desinteresada de afectos y pulsiones, encaminada a procurar una mejora en la situación, a todos los niveles, de aquello sobre lo que se proyecta. Proteger tiene un sentido de librar de males, amenazas o peligros. Es un intento de procurar placidez en cualquiera de sus formas. Aprovechar significa, para nosotros, una acción o intención cuya existencia es debida a un interés en obtener beneficios o mejoras para el sujeto aprovechante. Cuidar convierte en preponderante nuestra tendencia a conectar desde nuestra vertiente más desinteresada. Nos transforma en inductores del bienestar ajeno y también del propio. Propicia una perspectiva considerativa de aquello sobre lo que se proyecta...

Entenem per activitat la realització de pensades i accions per part i entre les persones. Concebim el benestar com una situació humana agradable, fruit de l'experimentació de sensacions plaents, significades per unes relacions humanes gratificants. Definim el vincle entre activitat i benestar com voluntarietat. Voluntarietat entesa com l'expresió més genuina del ser, alhora innata i alhora constrïda mitjançant el procès de maduració. Trobem així que el procès de maduració es constitueix en peça capdal en la formació de la voluntat, que serà vincle clau entre activitat i benestar. Sostenim que l'anomenat procès de maduració consisteix en assumir, per part dels individus, els límits que faran possible gaudir d'unes relacions humanes compatibles amb el benestar. Depenent de la naturalesa dels límits assumits la maduració serà exitosa i, per tant, les activitats resultants duran a la persona cap a la satisfacció. Resumint, ens atrevim a afirmar que el vincle clau entre acti...

En esta breve reseña intentaremos exponer porqué la idea de igualdad es irrealizable en una economía regida por el dinero. Entendiendo que los bienes y servicios (riqueza) provienen del trabajo y el dinero es un mero instrumento para facilitar su intercambio, comprenderemos que la posesión de dinero carece de valor alguno en ausencia de producción, ya que es esta la generadora real de riqueza. De este análisis se deduce que no es procedente medir la igualdad en términos de igual renta, ya que ninguna renta garantiza la riqueza, esto solo lo hace la producción. Esto explica que, en el supuesto de una renta elevada e igualitaria, la ausencia de necesidad de conseguir dinero daría lugar a una desincentivación en el trabajo, que redundaría en una menor disponibilidad de bienes y servicios. Dicho lo anterior, solo cabe reseñar que si se quiere aunar igualdad y riqueza, se debe acudir a otros procedimientos. Uno de ellos podría ser el estímulo de la vocación, de manera que la satisfacción vo...

Definim contextualització com aquella acció adreçada a assignar encertadament causes a efectes.Les errades i encerts que fan que una contextualització sigui encertada, o no, rauen en la presència o absència de prejudicis. Tot prejudici porta a una pre-assignació de les relacions causa efecte. La certesa de l'acte contextualitzador depèn de la relevància que els esquemes mentals pre-establerts assoleixin. En altres paraules, definiriem una actitud on prevalguessin els esquemes pre-elaborats com beligerant i una on fosin absents com a respectuosa. Així doncs, beligerància i respecte representarien els pols oposats en l'acte atributiu de causes i efectes. Es dedueix de l'anteriorment exposat que a major respecte intelectual, més encert contextualitzador i viceversa. Això té a veure amb l'economia en la mesura en que certs suposits pre-determinats poden privar d'una contextualització encertada i efectiva. En aquest sentit la nostra proposta és apropar-nos al fet econòmi...