Fets i relat: concepció i percepció

En aques breu escrit intentarem apropar-nos a conceptes que pensem que constitueixen l'entrallat d'allò que considerem real.

Mantenim que el relat és engendrador de fets, així com la concepció dels mateixos dóna lloc a la seva percepció.

Les raons de l'anterior afrmació les formen una sèrie de consideracions. En primer lloc, tot fet (tangible) es recolza en una explicació. Per exemple, si veiem moures les fulles dels arbres arribem a concloure (en determinades circumpstàncies) que fà vent, basant-nos en un seguit de protocols cognitius (relat) que donen rao -estructuren- una percepció. De relats n'hi ha de moltes menes: religiosos, científics, esotèrics i tenen en comú, tots ells, la capacitat de formar el nostre sentit de la realitat.

En segon lloc, entenem que tot el que ens afecta surgeix d'una relació, amb el propi cos i amb el d'altres i considerant la relació com raó estructural de la nostra existència (entesa l'existència com la condició de ser tangibles) cal dir que aquesta relació - que és alló que entenem per fet- està formatejada pel relat que s'ha assumit. En aquest contexte es pot afegir que tota percepció és el resultat de la relació interpretativa que es dóna entre el cervell i els sentits.

Entenem per concepció la capacitat de fer decantar una situació tangible cap l'extrem que condiciona el resultat (percepció) desitjat. Dit amb altres paraules, percebim el que volem percebre i aquest voler (concepció) el suposem format de factors innats (que serien matèria d'un altre escrit) i condicionants apresos. 

Concepció i percepció formen aixì un duet difícil de destriar, però on ens sembla veure la llum entenent (factors innats a banda) que allò après és allò comprès.

Amb aquestes breus consideracions el tema queda, amb prou feines, encetat, però pensem que l'enfoc exposat assenyala el criteri de desenvolupament del mateix.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Contextualitzacions: errades, encerts i economia

Definim contextualització com aquella acció adreçada a assignar encertadament causes a efectes.Les errades i encerts que fan que una contextualització sigui encertada, o no, rauen en la presència o absència de prejudicis. Tot prejudici porta a una pre-assignació de les relacions causa efecte. La certesa de l'acte contextualitzador depèn de la relevància que els esquemes mentals pre-establerts assoleixin. En altres paraules, definiriem una actitud on prevalguessin els esquemes pre-elaborats com beligerant i una on fosin absents com a respectuosa. Així doncs, beligerància i respecte representarien els pols oposats en l'acte atributiu de causes i efectes. Es dedueix de l'anteriorment exposat que a major respecte intelectual, més encert contextualitzador i viceversa. Això té a veure amb l'economia en la mesura en que certs suposits pre-determinats poden privar d'una contextualització encertada i efectiva. En aquest sentit la nostra proposta és apropar-nos al fet econòmi...
Leer más

Diversidad y naturalidad

En este breve escrito intentaremos aclarar si la diversidad observada en nuestras sociedades es una derivada de nuestra naturaleza -es decir, una naturalidad- o bien obedece a otras variables. Debemos tener en cuenta la universalidad de la diversidad, en cuanto a caracteres, capacidades y constituciones. Otras diversidades, como la de opinión o de opción (política, económica, etc.), son fruto de unas circunstancias culturales concretas. En este contexto, el hilo lógico del razonamiento nos conduce a entender la diversidad como una respuesta diferenciada a las necesidades de adaptación al medio. La diversidad de respuestas nos lleva a la conclusión de que ninguna de ellas es concluyente; es decir, todas presentan ventajas e inconvenientes. En el sentido del párrafo anterior, diversidad sería testimonio de inadaptación y dejaría en el aire la cuestión de si nuestra naturaleza contiene elementos que la hacen esencialmente inadaptable. Por un tema de necesidad de supervivencia, creemos que...
Leer más