Contextualitzacions: errades, encerts i economia

Definim contextualització com aquella acció adreçada a assignar encertadament causes a efectes.Les errades i encerts que fan que una contextualització sigui encertada, o no, rauen en la presència o absència de prejudicis.

Tot prejudici porta a una pre-assignació de les relacions causa efecte. La certesa de l'acte contextualitzador depèn de la relevància que els esquemes mentals pre-establerts assoleixin. En altres paraules, definiriem una actitud on prevalguessin els esquemes pre-elaborats com beligerant i una on fosin absents com a respectuosa.

Així doncs, beligerància i respecte representarien els pols oposats en l'acte atributiu de causes i efectes. Es dedueix de l'anteriorment exposat que a major respecte intelectual, més encert contextualitzador i viceversa.

Això té a veure amb l'economia en la mesura en que certs suposits pre-determinats poden privar d'una contextualització encertada i efectiva. En aquest sentit la nostra proposta és apropar-nos al fet econòmic des del respecte, la sensibilitat i la lògica, bandejant aquelles creences quina aplicació sabem que no ens du a resultats satisfactoris. 

Respcte, sensibilitat i lògica no beligerant formarien part de la recepta per apropar-nos a la realitat econòmica amb la vista posada en arribar a solucions satisfactòries.