Fam, guerra i narració

Entenem, des de l'Associació Pantalla, que la narració -i no cap altre factor- és la desencadenant de les situacions, en principi no desitjades, de fam i guerra. Mitjançant aquest curt escrit intentarem explicar el perqué.

Definim fam com la insuficiència en la disponibilitat de recursos alimentaris. Definim guerra com la transformació de les diferències de criteri en conflicte i la seva exacerbació fins a considerar l'eliminació física del discrepant com a medi de fer prevaldre la propia opinió.

Definim narració com la descripció de la realitat relacional entre l'individú o societat i el seu entorn que constitueix el rerafons d'emocions i concepcions que orienta la presa de decisions individuals i socials. 

Tota narració es recolza en creences que desplacen la percepció directa de les situacions. Un cop instalada la creença en la persona i/o la societat, la mateixa actua com a font de versemblança i distorsiona el processament genuí de les informacions rebudes. 

Creiem que aquest processament indegut de les dades fà que fluctuacions aleatòries a l'entorn individual i grupal obrin la porta a acceptar el patiment com a resposta. El patiment (en aquest cas parlem de fam i guerra) seria la resposta errònia als reptes de l'existència i s'hi arribaria per la via de l'actuació de les creences inculcades.

Tot això ens porta a deduïr que els anomenats cops de la vida són autoinflingits i que el camí que ens du a aquest punt és el que constitueixen la diversitat de narracions que transformen les reaccions naturals davant la contingència en reaccions preconcebudes.

Tot això obre la porta a multiples consideracions que s'escapen de les dimensions d'aquest escrit que s'acabaria aquí.