el pantallazo, Associació Pantalla, Santa Coloma de Gramenet

Entenem, des de l'Associació Pantalla, que la narració -i no cap altre factor- és la desencadenant de les situacions, en principi no desitjades, de fam i guerra. Mitjançant aquest curt escrit intentarem explicar el perqué. Definim fam com la insuficiència en la disponibilitat de recursos alimentaris. Definim guerra com la transformació de les diferències de criteri en conflicte i la seva exacerbació fins a considerar l'eliminació física del discrepant com a medi de fer prevaldre la propia opinió. Definim narració com la descripció de la realitat relacional entre l'individú o societat i el seu entorn que constitueix el rerafons d'emocions i concepcions que orienta la presa de decisions individuals i socials.  Tota narració es recolza en creences que desplacen la percepció directa de les situacions. Un cop instalada la creença en la persona i/o la societat, la mateixa actua com a font de versemblança i distorsiona el processament genuí de les informacions rebudes.  Creiem...

En esta breve entrada intentaremos definir estos tres conceptos, averiguar que perspectiva nos deparan ante las situaciones sobre las que se proyectan y conocer que efectos producen en el medio en el que actúan. Cuidar es el concepto que, más genéricamente, podríamos calificar de altruista. Es la manifestación desinteresada de afectos y pulsiones, encaminada a procurar una mejora en la situación, a todos los niveles, de aquello sobre lo que se proyecta. Proteger tiene un sentido de librar de males, amenazas o peligros. Es un intento de procurar placidez en cualquiera de sus formas. Aprovechar significa, para nosotros, una acción o intención cuya existencia es debida a un interés en obtener beneficios o mejoras para el sujeto aprovechante. Cuidar convierte en preponderante nuestra tendencia a conectar desde nuestra vertiente más desinteresada. Nos transforma en inductores del bienestar ajeno y también del propio. Propicia una perspectiva considerativa de aquello sobre lo que se proyecta...

Entenem per activitat la realització de pensades i accions per part i entre les persones. Concebim el benestar com una situació humana agradable, fruit de l'experimentació de sensacions plaents, significades per unes relacions humanes gratificants. Definim el vincle entre activitat i benestar com voluntarietat. Voluntarietat entesa com l'expresió més genuina del ser, alhora innata i alhora constrïda mitjançant el procès de maduració. Trobem així que el procès de maduració es constitueix en peça capdal en la formació de la voluntat, que serà vincle clau entre activitat i benestar. Sostenim que l'anomenat procès de maduració consisteix en assumir, per part dels individus, els límits que faran possible gaudir d'unes relacions humanes compatibles amb el benestar. Depenent de la naturalesa dels límits assumits la maduració serà exitosa i, per tant, les activitats resultants duran a la persona cap a la satisfacció. Resumint, ens atrevim a afirmar que el vincle clau entre acti...

En esta breve reseña intentaremos exponer porqué la idea de igualdad es irrealizable en una economía regida por el dinero. Entendiendo que los bienes y servicios (riqueza) provienen del trabajo y el dinero es un mero instrumento para facilitar su intercambio, comprenderemos que la posesión de dinero carece de valor alguno en ausencia de producción, ya que es esta la generadora real de riqueza. De este análisis se deduce que no es procedente medir la igualdad en términos de igual renta, ya que ninguna renta garantiza la riqueza, esto solo lo hace la producción. Esto explica que, en el supuesto de una renta elevada e igualitaria, la ausencia de necesidad de conseguir dinero daría lugar a una desincentivación en el trabajo, que redundaría en una menor disponibilidad de bienes y servicios. Dicho lo anterior, solo cabe reseñar que si se quiere aunar igualdad y riqueza, se debe acudir a otros procedimientos. Uno de ellos podría ser el estímulo de la vocación, de manera que la satisfacción vo...

Definim contextualització com aquella acció adreçada a assignar encertadament causes a efectes.Les errades i encerts que fan que una contextualització sigui encertada, o no, rauen en la presència o absència de prejudicis. Tot prejudici porta a una pre-assignació de les relacions causa efecte. La certesa de l'acte contextualitzador depèn de la relevància que els esquemes mentals pre-establerts assoleixin. En altres paraules, definiriem una actitud on prevalguessin els esquemes pre-elaborats com beligerant i una on fosin absents com a respectuosa. Així doncs, beligerància i respecte representarien els pols oposats en l'acte atributiu de causes i efectes. Es dedueix de l'anteriorment exposat que a major respecte intelectual, més encert contextualitzador i viceversa. Això té a veure amb l'economia en la mesura en que certs suposits pre-determinats poden privar d'una contextualització encertada i efectiva. En aquest sentit la nostra proposta és apropar-nos al fet econòmi...

Entendemos por solidaridad la situación donde la subsistencia y/o bienestar personal o social dependen no de la propia voluntad sino de otras. Definimos soberanía como el estado donde conseguir bienestar y subsistencia dependen de la propia voluntad de los interesados. Básicamente consideramos soberanía como un grado superior de madurez respecto a la solidaridad. En otras palabras, la necesaria responsabilización en la satisfacción de las propias necesidades nos aboca a elegir la soberanía como principio de acción económica.

Entenem per naturalitats les tendències de les persones, en el seu estat més genuí. Constatem que les naturalitats, sovint, expresen algún tipus de necessitat. Entenem per satisfacció l'estat d'absència de necessitat. Entenem per esforç tota acció anti-instintiva. Concebim per tribut allò que no es fà de bon grat. Agrupem les necessitats naturals en necessitats socials i necessitats materials. En aquest contexte entenem que tot consum material és efecte de una insatisfacció social. En aquest sentit ens sembla més efectiu, social i econòmicament parlant, que el tribut de l'esforç incideixi sobre la millora de les rel.lacions socials. Diem això recolzant-nos en l'enteniment de que les anomenades necessitats materials són el sobreixidor del malestar social. Així, proposem que el tribut d'esforç estigui adreçat, singularment, al millorament de la sociabilitat a fi de que la roda de les necessitats giri adeqüadament.