el pantallazo, Associació Pantalla, Santa Coloma de Gramenet

Entenem per diner l'instrument de canvi que ens permet negociar bens i serveis, a l'àmbit del tràfec mercantil. L'anomenat esquema piramidal està reconegut com un sistema de funcionament fraudulent de certes societats d'inversió, on la rendibilitat del capital dels socis més antics no prové del seu propi rendiment, sino està constituda pel capital invertit pels eventuals nous socis. Aquest model explica el funcionament del circuit dinerari, on la validesa del diner depèn de la constant agregació de persones disposades a oferir bens i serveis a canvi del mateix. L'existència d'una població que aspiri a incrementar el seu peculi és condició indispensable perqué el diner cumpleixi la funció que se li assigna. Un sistema econòmic amb base dinerària depèn, per la seva supervivència, d'una continua incorporació de població insatisfeta amb el seu nivell pecuniari. La paradoxa d'aquesta dinàmica és que no funciona en condicions de satisfacció monetària. Si ningú...

Entendemos por autosuficiencia económica la capacidad de personas y entidades de autogestionar sus circunstancias dependientes del dinero. Concebimos la sostenibilidad económica como aquella situación que aporta perdurabilidad a las dinámicas que giran alrededor del dinero. Pensamos que autogestión y perdurabilidad económicas concuerdan en que ambas denotan un estado de sintonía entre la voluntad de las personas y su condición dineraria. Creemos que la sostenibilidad económica municipal debe pasar por generar y gestionar los recursos económicos municipalmente. Este, opinamos, debe ser el eje vertebrador de la política económica municipal. Planteamos, en este y en el conjunto de artículos, construir una política económica basada en la atención a las necesidades de la ciudad, lo que nos conduce a tener que replantear los principios económicos establecidos, en orden a priorizar atención a la realidad sobre convencionalismos.

 Entenem que la realitat pot ser compresa com: 1 allò que coneixem i 2 allò amb el que ens relacionem. Cada una d'aquestes posicions està recolzada per una actitut de: 1 exercici del poder i 2 pràctica de l'intercanvi. En el primer cas intervé la força; en el segon, no. Denominem relat a un conjunt de conjectures i fets capaç de revestir de credibilitat les conclusions que d'ell se'n deriven. Donada la multitut de relata vigents, el rang d'allò creïble és ample i, sovint, contradictori. Si, efectivament, el relat no és font de credibilitat, esdevé conseqüent definir la certesa com la seva absència. Definim decisions econòmiques com aquelles adreçades a triar una opció en una disjuntiva econòmica. En aquesta direcció, suggerim enmarcar-les en un context d'absència de força i d'incertesa, en el sentit abans expresat. Convidem a persones i entitats a afegir-se a la elaboració teòrica i la confecció de propostes pràctiques a l'hora d'establir un marc de ...

Entendemos por economía a aquella actividad humana dirigida a la producción y distribución de bienes y servicios, en el contexto de una relación mercantil. Concebimos el desarrollo económico como aquel cuyo fin es satisfacer la legítima aspiración de las personas a incrementar la producción y distribución de bienes y servicios. Consideramos paradigma a aquella estructura cognitiva que condiciona la percepción de la llamada realidad. En este caso, el paradigma establecería los requisitos ineludibles del desarrollo económico. Dichos requisitos serían, fundamentalmente, que el desarrollo se enmarcase en alguno de los sectores productivos en que, clásicamente, se clasifica la economía: primario (agropecuario y extractivo), secundario (industrial) y terciario (servicios). Las fórmulas de desarrollo que admite el paradigma tienen en común (entre otras) la necesidad de disponer de un espacio físico donde ubicarse y, dado que ese espacio no existe en Santa Coloma de Gramenet, deviene inevitabl...

 Entenem per supèrvivència aquell estat de suficiència que permet l'existència. Definim per diversió aquella situació que afalaga afectes i sentits. Comprenem per imposició aquella circumpstància que no reporta diversió. Concebim el lleure com aquell cas que ens procura diversió. Deduïm, com a conseqüències econòmiques de l'anterior anàlisi de paràmetres de conducta, que només una economia que permeti encaixar lleure i supervivència i substituïr imposició per diversió condueix a una situació econòmica integrada o perdurable. Animem a ciutadans i institucions interessades en aquests plantejaments a aportar iniciatives i actitut participativa, a fi de promoure el desenvolupament d'aquest entramat teòric i la seva transformació en propostes implementables.

Definimos cómo políticas económicas a las que, al menos en teoría, procuran una adecuada disposición y gestión de los entendidos cómo medios de producción, a fin de satisfacer las llamadas necesidades dinerarias de la población. Entendemos por necesidades dinerarias a aquellas que, eventualmente, pueden satisfacerse en el marco de la transacción mercantil. Creemos necesario, en este punto, averiguar que conexión existe entre esas llamadas necesidades dinerarias y su correlato con el global de las necesidades humanas. Concebimos el global de las necesidades humanas cómo un conjunto formado por necesidades de recompensa material y de gratificación emocional. Pensamos en una concepción de la economía que desmercantilice la satisfacción de la necesidad de gratificación emocional, cómo camino hacia un sistema económico viable y sostenible. Este planteamiento nos presenta un sugestivo reto, que asumimos y del que deseamos hacer partícipes al mayor número de ciudadanos e instituciones de la l...

Entenem sostenibilitat com a perdurabilitat i la definim com una condició del nostre fer. Mantenim que la sostenibilitat d'un fer, en genèric, depèn de la seva capacitat d'equilibrar els fluxos constructiu i destructiu que l'integren. Pensem que el nostre procedir és reflex del nostre sentir i aquest, de la síntesi entre les tendències favorables i adverses que el constitueixen. Ens sembla que, des de la política econòmica, l'aportació a la sostenibilitat, en els termes abans descrits, podria consistir a possibilitar l'encaix, a l'àmbit laboral, entre llibertat i obligació, voluntat i necessitat. Del procés d'articulació d'aquesta aparent discordança se'n podria dir d'autodeterminació econòmica, de voluntarització del treball o de sostenibilitat laboral. Proposem que s'assumeixi aquest plantejament al disseny de l'eix vertebrador de les polítiques econòmiques municipals. L'anomenada sostenibilitat laboral troba el seu aixopluc a la so...