Supervivència i diversió, imposició i lleure i conseqüències econòmiques

 Entenem per supèrvivència aquell estat de suficiència que permet l'existència.


Definim per diversió aquella situació que afalaga afectes i sentits.


Comprenem per imposició aquella circumpstància que no reporta diversió.


Concebim el lleure com aquell cas que ens procura diversió.


Deduïm, com a conseqüències econòmiques de l'anterior anàlisi de paràmetres de conducta, que només una economia que permeti encaixar lleure i supervivència i substituïr imposició per diversió condueix a una situació econòmica integrada o perdurable.


Animem a ciutadans i institucions interessades en aquests plantejaments a aportar iniciatives i actitut participativa, a fi de promoure el desenvolupament d'aquest entramat teòric i la seva transformació en propostes implementables.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Por, poder, voluntat i economia

 Entenem per por aquella sensació d'inquietut davant l'incertesa de l'esdevenidor. Veiem el poder com un agent, estament o persona amb majors potestats que el subjecte. Definim voluntat com un acte d'afirmació de la persona. Hem definit economia diverses vegades com aquell intent de millorar la vida de les persones desde la perspectiva mercantil. Per evitar que la por actui com a factor distorsionador de la voluntat, proposem un exercici del poder que tingui per objectiu la gestió dels assumptes comuns sense apel.lar al temor. Aquesta proposta te per objectiu alliberar voluntats, entenent que només la plena i lliure expresió d'aquestes pot fer girar l'anomenada roda de l'economia i la vida social en general. Tantmateix l'administració de la por des del poder te diverses vessants. Des de la coerció que s'exerceix per proveïr-se de recursos materials (taxes, exaccions, etc..) fins la temença al càstig pel que s'anomenen infraccions administratives ...
Leer más

Singularitat econòmica i singularitat política

Manllevem el terme singularitat de la física, que el defineix com aquell succès, únic, que no respon ni és explicable amb les lleis i teories conegudes. Extrapolant aquest concepte a la situació econòmica de la ciutat, trobem que la condició d'economia subsidiada, a la que sembla que està abocada, no és reversible obeïnt als paràmetres econòmics clàssics. Si existeix la voluntat d'assolir un estatus de sobirania econòmica, esdevé perentori concebre noves i singulars vies per arribar-hi. Creiem que només concebint un modus de desenvolupament compatible amb les condicions de la localitat, és possible arribar a l'objectiu de superació de la condició econòmica. Talment és aplicable a la política, en el sentit que una política que proporcioni empara a un model singular de progrès, ineludiblement, ha de contenir els elements que integrin el model econòmic. En aquest mateix blog anem desgranant les nostres idees sobre el que podria constituir l'eix vertebrador i les mesures im...
Leer más

Objetivos máximos y día a día: decalage y consecuencias

El título de este escrito se refiere a la separación que media entre los planteamientos teóricos de las distintas propuestas económicas y su aplicación práctica, separación que llamamos decalage, así como las circunstancias que conlleva dicho decalage. Creemos que es una obviedad que no necesita ser probada la sistemática desviación de los resultados obtenidos respecto de los objetivos propuestos. en, entre otros, el ámbito municipal, lo que justifica una reflexión acerca de ello. Entendemos que en el apartado económico -como en otros, pero especialmente- se revela imprescindible la necesidad de complicidad entre ciudadanía y administración acerca de los fines, medios, plazos, etc. de cualquier iniciativa que se active. La complicidad de la que hablamos es el antídoto natural frente a la desafección, desinterés, desmotivación que eventualmente pueden aparecer frente a las medidas tomadas administrativamente. Siguiendo la lógica de este escrito vamos a dar con que la llave maestra que a...
Leer más