El diner com esquema piramidal: paradoxa i alternatives

Entenem per diner l'instrument de canvi que ens permet negociar bens i serveis, a l'àmbit del tràfec mercantil.

L'anomenat esquema piramidal està reconegut com un sistema de funcionament fraudulent de certes societats d'inversió, on la rendibilitat del capital dels socis més antics no prové del seu propi rendiment, sino està constituda pel capital invertit pels eventuals nous socis.

Aquest model explica el funcionament del circuit dinerari, on la validesa del diner depèn de la constant agregació de persones disposades a oferir bens i serveis a canvi del mateix.

L'existència d'una població que aspiri a incrementar el seu peculi és condició indispensable perqué el diner cumpleixi la funció que se li assigna. Un sistema econòmic amb base dinerària depèn, per la seva supervivència, d'una continua incorporació de població insatisfeta amb el seu nivell pecuniari.

La paradoxa d'aquesta dinàmica és que no funciona en condicions de satisfacció monetària. Si ningú oferta bens i serveis a canvi de diner, aquest decrementa el seu valor a zero.

L'alternativa a un sistema que fa de la insatisfacció condició necessària per la seva persistència és la d'un context que respecti voluntats i desperti responsabilitats.

Només desde l'enteniment de la voluntat i la descoberta de la responsabilitat podem cconcebre una perspectiva econòmica compatible amb la satisfacció de les persones.