Por, poder, voluntat i economia

 Entenem per por aquella sensació d'inquietut davant l'incertesa de l'esdevenidor.

Veiem el poder com un agent, estament o persona amb majors potestats que el subjecte.

Definim voluntat com un acte d'afirmació de la persona.

Hem definit economia diverses vegades com aquell intent de millorar la vida de les persones desde la perspectiva mercantil.

Per evitar que la por actui com a factor distorsionador de la voluntat, proposem un exercici del poder que tingui per objectiu la gestió dels assumptes comuns sense apel.lar al temor.

Aquesta proposta te per objectiu alliberar voluntats, entenent que només la plena i lliure expresió d'aquestes pot fer girar l'anomenada roda de l'economia i la vida social en general. Tantmateix l'administració de la por des del poder te diverses vessants. Des de la coerció que s'exerceix per proveïr-se de recursos materials (taxes, exaccions, etc..) fins la temença al càstig pel que s'anomenen infraccions administratives i delictes.

Creiem que la situació on vivim és implantejable sense l'exercici coactiu del poder. Això, no obstant, no ens ha d'impedir reconèixer el fre que pel ple desenvolupament de les capacitats de les persones té el constrenyiment per tal de realitzar o ometre determinades conductes que s'entenen com socials o antisocials.

Entès que la por és, alhora, un fre pel desenvolupament social i un pilar on es sustenta una certa estabilitat comunitària, proposem un procès de transició des de la situació actual cap un status d'autoregulació de persones i col.lectius. El fí d'aquest nou proposat sistema social és, entre altres, l'expressió sense interferències de la voluntat. S'ha de tenir en compte, en aquest contexte, que la voluntat reprimida s'expressa en les formes més vesàniques, produïnt-se la paradoxa que el temor que sosté el nostre equilibri social és, alhora, la font de desequilibri del mateix.

Altrament, el món econòmic i social es nodreix de la il.lusió, la motivació i l'esperança i són aquestes les vivències que entren en contradicció amb una situació de temença.

Proposem, doncs, un procès de transició gradual des de la situació actual cap una dissolució del concepte por de les relacions socials, polítiques i econòmiques, preservant, en qualsevol cas, l'aspecte institucional dels organs de representació socials, econòmics i polítics.

Acabant, fem esment del principi citat en aquests escrits diverses vegades que diu que nomès és sostenible allò que és voluntari.