Responsabilitat, capacitat de decissió i resultats econòmics

Parlem de responsabilitat com a capacitat de copsar i assumir les conseqüències del nostre fer.

Per capacitat de decissió entenem la situació que permet una opció que no contradigui allò que és personal.

Definim resultats econòmics com aquells que són computables en el context d'un esquema mercantil.

El perquè de relacionar aquests temes rau en que, si ens posem d'acord en que la gent és el primer i quasi únic recurs de Santa Coloma, arribarem a la conclussió que tota evolució del model econòmic passa per una evolució personal (i viceversa).

I si parlem d'evolució personal, només hi ha lloc a concebrela com a voluntària, contextualitzada pel principi de la llibertat.

Dins la llibertat més absoluta en que concebim que s'ha de desenvolupar l'existència, entenem que només hi ha un eix vertebrador natural de la vida (personal i social) i aquest és el procès de maduració de cada persona i societat. Entenem per maduresa la capacitat d'expressar contextualitzadament (és a dir, en forma personal i socialment viable) el ventall de pulsions que configuren persona i societat.

Així doncs, dins el principi general de la llibertat, trobem que el procès de maduració és la única obligatorietat consubstancial amb l'existència personal i social.

Assumint responsabilitats i acceptant la capacitat de decissió ens fem madurs i ens acostem al nostre objectiu vital prioritari.

D'aquesta manera, una política que contribueixí a la implementació de l'únic eix vertebrador genuí, com hem expressat en aquest escrit, té totes les possibilitats de considerar-se una política encertada.