el pantallazo, Associació Pantalla, Santa Coloma de Gramenet

 Entenem per supèrvivència aquell estat de suficiència que permet l'existència. Definim per diversió aquella situació que afalaga afectes i sentits. Comprenem per imposició aquella circumpstància que no reporta diversió. Concebim el lleure com aquell cas que ens procura diversió. Deduïm, com a conseqüències econòmiques de l'anterior anàlisi de paràmetres de conducta, que només una economia que permeti encaixar lleure i supervivència i substituïr imposició per diversió condueix a una situació econòmica integrada o perdurable. Animem a ciutadans i institucions interessades en aquests plantejaments a aportar iniciatives i actitut participativa, a fi de promoure el desenvolupament d'aquest entramat teòric i la seva transformació en propostes implementables.

Definimos cómo políticas económicas a las que, al menos en teoría, procuran una adecuada disposición y gestión de los entendidos cómo medios de producción, a fin de satisfacer las llamadas necesidades dinerarias de la población. Entendemos por necesidades dinerarias a aquellas que, eventualmente, pueden satisfacerse en el marco de la transacción mercantil. Creemos necesario, en este punto, averiguar que conexión existe entre esas llamadas necesidades dinerarias y su correlato con el global de las necesidades humanas. Concebimos el global de las necesidades humanas cómo un conjunto formado por necesidades de recompensa material y de gratificación emocional. Pensamos en una concepción de la economía que desmercantilice la satisfacción de la necesidad de gratificación emocional, cómo camino hacia un sistema económico viable y sostenible. Este planteamiento nos presenta un sugestivo reto, que asumimos y del que deseamos hacer partícipes al mayor número de ciudadanos e instituciones de la l...

Entenem sostenibilitat com a perdurabilitat i la definim com una condició del nostre fer. Mantenim que la sostenibilitat d'un fer, en genèric, depèn de la seva capacitat d'equilibrar els fluxos constructiu i destructiu que l'integren. Pensem que el nostre procedir és reflex del nostre sentir i aquest, de la síntesi entre les tendències favorables i adverses que el constitueixen. Ens sembla que, des de la política econòmica, l'aportació a la sostenibilitat, en els termes abans descrits, podria consistir a possibilitar l'encaix, a l'àmbit laboral, entre llibertat i obligació, voluntat i necessitat. Del procés d'articulació d'aquesta aparent discordança se'n podria dir d'autodeterminació econòmica, de voluntarització del treball o de sostenibilitat laboral. Proposem que s'assumeixi aquest plantejament al disseny de l'eix vertebrador de les polítiques econòmiques municipals. L'anomenada sostenibilitat laboral troba el seu aixopluc a la so...