Capacidad intelectual y situación emocional: posibilidades y límites

Entendemos por capacidad intelectual la aptitud para relacionar datos de nuestro sistema cognitivo.

Opinamos que situación emocional es una expresión que se refiere al estado de ánimo de la persona.

Parece que la capacidad de relacionar datos es ilimitada. Lo que limita el acierto de nuestras decisiones es lo que venimos llamando situación emocional. El límite, pues, a nuestra capacidad de obrar con tino y decidir con sentido es el momento de nuestro estado de ánimo.

Defendemos que el límite al cumplimiento de nuestros propósitos es afectivo y los únicos propósitos  efectivos son aquellos que incrementan nuestra autoestima,

Solamente estas pocas palabras para centrarnos en el tema de los límites y como hacer que jueguen a nuestro favor.


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Contextualitzacions: errades, encerts i economia

Definim contextualització com aquella acció adreçada a assignar encertadament causes a efectes.Les errades i encerts que fan que una contextualització sigui encertada, o no, rauen en la presència o absència de prejudicis. Tot prejudici porta a una pre-assignació de les relacions causa efecte. La certesa de l'acte contextualitzador depèn de la relevància que els esquemes mentals pre-establerts assoleixin. En altres paraules, definiriem una actitud on prevalguessin els esquemes pre-elaborats com beligerant i una on fosin absents com a respectuosa. Així doncs, beligerància i respecte representarien els pols oposats en l'acte atributiu de causes i efectes. Es dedueix de l'anteriorment exposat que a major respecte intelectual, més encert contextualitzador i viceversa. Això té a veure amb l'economia en la mesura en que certs suposits pre-determinats poden privar d'una contextualització encertada i efectiva. En aquest sentit la nostra proposta és apropar-nos al fet econòmi...
Leer más

Fets i relat: concepció i percepció

En aques breu escrit intentarem apropar-nos a conceptes que pensem que constitueixen l'entrallat d'allò que considerem real. Mantenim que el relat és engendrador de fets, així com la concepció dels mateixos dóna lloc a la seva percepció. Les raons de l'anterior afrmació les formen una sèrie de consideracions. En primer lloc, tot fet (tangible) es recolza en una explicació. Per exemple, si veiem moures les fulles dels arbres arribem a concloure (en determinades circumpstàncies) que fà vent, basant-nos en un seguit de protocols cognitius (relat) que donen rao -estructuren- una percepció. De relats n'hi ha de moltes menes: religiosos, científics, esotèrics i tenen en comú, tots ells, la capacitat de formar el nostre sentit de la realitat. En segon lloc, entenem que tot el que ens afecta surgeix d'una relació, amb el propi cos i amb el d'altres i considerant la relació com raó estructural de la nostra existència (entesa l'existència com la condició de ser tangib...
Leer más

Diversidad y naturalidad

En este breve escrito intentaremos aclarar si la diversidad observada en nuestras sociedades es una derivada de nuestra naturaleza -es decir, una naturalidad- o bien obedece a otras variables. Debemos tener en cuenta la universalidad de la diversidad, en cuanto a caracteres, capacidades y constituciones. Otras diversidades, como la de opinión o de opción (política, económica, etc.), son fruto de unas circunstancias culturales concretas. En este contexto, el hilo lógico del razonamiento nos conduce a entender la diversidad como una respuesta diferenciada a las necesidades de adaptación al medio. La diversidad de respuestas nos lleva a la conclusión de que ninguna de ellas es concluyente; es decir, todas presentan ventajas e inconvenientes. En el sentido del párrafo anterior, diversidad sería testimonio de inadaptación y dejaría en el aire la cuestión de si nuestra naturaleza contiene elementos que la hacen esencialmente inadaptable. Por un tema de necesidad de supervivencia, creemos que...
Leer más