Feines feixugues i la quimera del productor sense ànima
Amb aquest títol ens volem referir a aquelles feines que són part constituent del nostre sistema productiu i alhora no desitjades. Trobem que aquesta doble característica de ser, al mateix temps, necessària i no volguda capgira el sistema d'equilibris i compensacions entre emocions i producció, fins fer-lo inviable. Tradicionalment, aquest ventall d'ocupacions han estat cobertes, successivament i, de vegades, simultàniament, per esclaus, animals domèstics, segments de la població marginats per diferents causes, migrants i maquinària. En tots aquests cassos es tracta d'actors productius als que el sistema exigeix una certa o total deshumanització. Entenem per deshumanització aquella situació on la no activació del lliure albir és una condició de supervivència. Altrament, el desequilibri entre emocions i activitat econòmica genera una necessitat de gratificació hipertrofiada, que tanca el cercle viciós d'una qüotidianeitat frustrant i un lleure que mai arriba a l'obje...