Paradoxa i metafísica de la protecció de la natura
Atès que la protecció de la natura constitueix un dels principals eixos per on es desenvolupa l'acció política (i econòmica) ens sembla oportú analitzar en que consisteix i com pot implementar-se de la manera més efectiva. La paradoxa de la protecció de la natura rau en que l'objectiu és evitar que les persones malmetem allò del que en formem part. La metafísica de la protecció de la natura intenta donar raó de perquè es produeix aquest fenòmen auto-destructiu. Pensem que només l'anàlisi i el diagnòstic adequat obren les portes a la superació de la situació no dessitjada que significa el malmetiment de la natura. Si tenim alguna evidència de l'essència de la natura, del denominador comú que tant es pot aplicar a una pedra com a una persona és que la natura és estètica. Creiem que la disonància entre natura i persona s'explica pel caràcter ètic de les persones, tret aquest indetectable a la natura. És l'ètica, doncs, l'element distorsionador de l'encaix...