el pantallazo, Associació Pantalla, Santa Coloma de Gramenet

En esta breve reseña intentaremos exponer porqué la idea de igualdad es irrealizable en una economía regida por el dinero. Entendiendo que los bienes y servicios (riqueza) provienen del trabajo y el dinero es un mero instrumento para facilitar su intercambio, comprenderemos que la posesión de dinero carece de valor alguno en ausencia de producción, ya que es esta la generadora real de riqueza. De este análisis se deduce que no es procedente medir la igualdad en términos de igual renta, ya que ninguna renta garantiza la riqueza, esto solo lo hace la producción. Esto explica que, en el supuesto de una renta elevada e igualitaria, la ausencia de necesidad de conseguir dinero daría lugar a una desincentivación en el trabajo, que redundaría en una menor disponibilidad de bienes y servicios. Dicho lo anterior, solo cabe reseñar que si se quiere aunar igualdad y riqueza, se debe acudir a otros procedimientos. Uno de ellos podría ser el estímulo de la vocación, de manera que la satisfacción vo...

Definim contextualització com aquella acció adreçada a assignar encertadament causes a efectes.Les errades i encerts que fan que una contextualització sigui encertada, o no, rauen en la presència o absència de prejudicis. Tot prejudici porta a una pre-assignació de les relacions causa efecte. La certesa de l'acte contextualitzador depèn de la relevància que els esquemes mentals pre-establerts assoleixin. En altres paraules, definiriem una actitud on prevalguessin els esquemes pre-elaborats com beligerant i una on fosin absents com a respectuosa. Així doncs, beligerància i respecte representarien els pols oposats en l'acte atributiu de causes i efectes. Es dedueix de l'anteriorment exposat que a major respecte intelectual, més encert contextualitzador i viceversa. Això té a veure amb l'economia en la mesura en que certs suposits pre-determinats poden privar d'una contextualització encertada i efectiva. En aquest sentit la nostra proposta és apropar-nos al fet econòmi...

Entendemos por solidaridad la situación donde la subsistencia y/o bienestar personal o social dependen no de la propia voluntad sino de otras. Definimos soberanía como el estado donde conseguir bienestar y subsistencia dependen de la propia voluntad de los interesados. Básicamente consideramos soberanía como un grado superior de madurez respecto a la solidaridad. En otras palabras, la necesaria responsabilización en la satisfacción de las propias necesidades nos aboca a elegir la soberanía como principio de acción económica.

Entenem per naturalitats les tendències de les persones, en el seu estat més genuí. Constatem que les naturalitats, sovint, expresen algún tipus de necessitat. Entenem per satisfacció l'estat d'absència de necessitat. Entenem per esforç tota acció anti-instintiva. Concebim per tribut allò que no es fà de bon grat. Agrupem les necessitats naturals en necessitats socials i necessitats materials. En aquest contexte entenem que tot consum material és efecte de una insatisfacció social. En aquest sentit ens sembla més efectiu, social i econòmicament parlant, que el tribut de l'esforç incideixi sobre la millora de les rel.lacions socials. Diem això recolzant-nos en l'enteniment de que les anomenades necessitats materials són el sobreixidor del malestar social. Així, proposem que el tribut d'esforç estigui adreçat, singularment, al millorament de la sociabilitat a fi de que la roda de les necessitats giri adeqüadament.

Felicidad, entendemos, es un estado de satisfacción extrema en relación a uno mismo y a lo que le rodea. Llamamos corrección (social) al estricto cumplimiento de normas y leyes, así como la dispensación de un trato digno a propios y extraños. En principio, se diría que la definición de felicidad encaja en la de corrección y viceversa. Podrían considerarse, hasta cierto punto, sinónimos. Cabe analizar que causas provocan la búsqueda de la felicidad en la transgresión, ya que solo su entendimiento facilitará el encaje corrección-felicidad mencionado. Y solo la articulación de la corrección con la felicidad creará un sistema social sostenible.  Interpretamos que el vínculo entre felicidad y corrección es la vocación, que permite la integración social al tiempo que la satisfacción personal. Es en este sentido que proponemos una llamada economía vocacional, entendida como aquella donde las vocaciones crean las condiciones económicas, como eje integrador de corrección y felicidad.

Definim bel.ligerància com aquella actitut que busca aconseguir els fins que es proposa per la via de la confrontació. Definim anàlisi com aquella actitut que cerca aconseguir els resultats proposats pel camí de la reflexió. Tota bel.ligerància es basa en un relat i tot relat es basa en un axioma, indemostrable i indiscutible. En el sentit que tota bel.ligerància està basada en un prejudici topa, entorpeix, en definitiva, impossibilita l'anàlisi. I sense anàlisi, sense conèixer les rel.lacions causa-efecte reals, tota acció es converteix en el que, en castellà, s'en diu palo de ciego. Les conseqüències econòmiques d'aquesta situació són que les decisions preses fruït d'una actitut bel.ligerant mai aconsegueixen els fins proposats, ans al contrari la majoria de les vegades són contraindicades. En el ben entès que anàlisi i bel.ligerància funcionen com a vasos comunicants, la proposta de l'associació es basa en reduïr el nivell bel.ligerant a fi i efecte de permetre e...